TREBALL SOCIAL I GENT GRAN
El arte de envejecer es el arte de conservar alguna esperanza.
André Maurois (1885-1967)
PUBLICACIONS
lunes, 14 de enero de 2013
GENT GRAN I INFANTS
Aquí us deixem un vídeo en el que podem veure que no hi ha tantes diferències entre la gent gran i les noves generacions, que tots necessitem ajuda en les diferents etapes de la nostra vida i que, molts cops, gràcies a aquesta mà amiga, ens en sortim.
En totes les etapes de la vida, necessitem de l'afecte dels altres per a viure. En la tercera edat això costa més d'aconseguir-ho, doncs, les persones grans "cansen". Abans, però de dir una cosa així... pensa una cosa, a tu com t'agradaria que et tractessin? Algún dia també seràs tu gran.
Ei doncs la veritat es que tens molta raó, a vegades les persones grans cansen, d'escoltar, de reptir les coses 30 vegades, o del simple fet de que en els últims dies de la seva vida ja ni poden gesticular, però fas tu una molt bona pregunta per reflexionar, i és que cadascú de nosaltres, quan ens trobem en aquesta etpa ens agradaria senitr aquesta estimació i aquest bon tracte de la gent que ens envolta...
Realmente hay pocas diferencias, y un lazo de unión, ya que ellos tienen mucho que enseñarnos y nosotros mucho por aprender. E encanta que os dediqueis a nuestros mayores porque son un gran tesoro, y en un futuro lo seremos nostros también, por lo tanto habra que moverse, para que tengamos un gran futuro! Genial chicas!
A nosotras nos gusto mucho el video, como esta hecho y la reflexion que nos da a ver lo que tu misma dices, que no hay muchas diferencias y que los jovenes de hoy seran la gente mayor de mañana y que de los que hoy respetamos, un dia nos repetaran a nostoros, cada uno aporta su granito de arena en esta vida y lo más importante es que nunca se debe dejar de aprender...
La gent gran i els infants, els dos grans pilars personals de la societat. Els infants ens aporten la tendresa i la innocència,la gent gran d'altra banda ens aporta la seva saviesa i la seva gran experència vital. Podríem viure sense els uns o sense els altres? Jo personalment no.
Tens tota la raó Cristina, que fariam sense els nostres àvis, padrins, iaios... pero que seria de les festes familiars sense els més petits de la casa? Són unes etapes precioses en la vida humana i cal disfrutar-les plenament!
És un vídeo molt interessant i sobretot els joves ens hauríem de para a pensar que nosaltre en un futur també serem grans i que el que no voldríem per nosaltres no realitzar-ho amb ells. Les persones grans són les que ens ensenyen en la vida i els petits qui ens transmeten l'alegria del dia.
EI Laura, doncs tens tota la raó, una filosofia molt bona, no facis als altres el que no desitjaries per tu mateix! Se'n pot aprendre molt de la gent gran. Gràcies per la teva vistia al blog i el teu comentari!
És un blog interessant, on queda explícit molta informació sobre les persones grans, on les quals no tenen un grau d'autonomia suficients per a poder realitzar les activitats de la vida diària i necessiten sempre una supervisió permanent al seu costat dia rere dia. Els nens són una font d'energia, ja que els donen a les persones grans una alegria constant i moltes vegades és la solució per a perdre aqueslla solitud que tenen, ja que amb els nens/es tenen una vitalitat molt diferent que amb qualsevol altra persona d'edat més madura.
Àngels, molt bon punt de vista! La veritat és que a qui no li fa gràcia un nen petit? Sempre treuen una rialla, i a la gent gran pot ser els hi falta aquesta vitalitat d'infants que tu dius, per això la teva idea es molt bona, seria una bona combinació! Gràcies per la teva aportació i la teva visita la blog!
En totes les etapes de la vida, necessitem de l'afecte dels altres per a viure. En la tercera edat això costa més d'aconseguir-ho, doncs, les persones grans "cansen". Abans, però de dir una cosa així... pensa una cosa, a tu com t'agradaria que et tractessin? Algún dia també seràs tu gran.
ResponderEliminarBona sort amb el bloc!
Ei doncs la veritat es que tens molta raó, a vegades les persones grans cansen, d'escoltar, de reptir les coses 30 vegades, o del simple fet de que en els últims dies de la seva vida ja ni poden gesticular, però fas tu una molt bona pregunta per reflexionar, i és que cadascú de nosaltres, quan ens trobem en aquesta etpa ens agradaria senitr aquesta estimació i aquest bon tracte de la gent que ens envolta...
EliminarMoltes gràcies pel teu comentari!
¡Hola! Creo que es un tema muy interesante y del cual no se suele hablar mucho, os animo a seguir trabajando en esto, ya me iré pasando por el Blog!
ResponderEliminarMuchas gracias por tu visita, iremos haciendo publicaciones nuevas, si tienes cualquier sgerimiento no dudes en decirlo!
EliminarRealmente hay pocas diferencias, y un lazo de unión, ya que ellos tienen mucho que enseñarnos y nosotros mucho por aprender. E encanta que os dediqueis a nuestros mayores porque son un gran tesoro, y en un futuro lo seremos nostros también, por lo tanto habra que moverse, para que tengamos un gran futuro! Genial chicas!
ResponderEliminarA nosotras nos gusto mucho el video, como esta hecho y la reflexion que nos da a ver lo que tu misma dices, que no hay muchas diferencias y que los jovenes de hoy seran la gente mayor de mañana y que de los que hoy respetamos, un dia nos repetaran a nostoros, cada uno aporta su granito de arena en esta vida y lo más importante es que nunca se debe dejar de aprender...
EliminarLa gent gran i els infants, els dos grans pilars personals de la societat. Els infants ens aporten la tendresa i la innocència,la gent gran d'altra banda ens aporta la seva saviesa i la seva gran experència vital. Podríem viure sense els uns o sense els altres? Jo personalment no.
ResponderEliminarCristina
Tens tota la raó Cristina, que fariam sense els nostres àvis, padrins, iaios... pero que seria de les festes familiars sense els més petits de la casa? Són unes etapes precioses en la vida humana i cal disfrutar-les plenament!
EliminarGràcies per la teva visita i el teu comentari!
És un vídeo molt interessant i sobretot els joves ens hauríem de para a pensar que nosaltre en un futur també serem grans i que el que no voldríem per nosaltres no realitzar-ho amb ells. Les persones grans són les que ens ensenyen en la vida i els petits qui ens transmeten l'alegria del dia.
ResponderEliminarUn molt bon punt de vista noies. Segui així;)!!!
EI Laura, doncs tens tota la raó, una filosofia molt bona, no facis als altres el que no desitjaries per tu mateix! Se'n pot aprendre molt de la gent gran.
EliminarGràcies per la teva vistia al blog i el teu comentari!
És un blog interessant, on queda explícit molta informació sobre les persones grans, on les quals no tenen un grau d'autonomia suficients per a poder realitzar les activitats de la vida diària i necessiten sempre una supervisió permanent al seu costat dia rere dia. Els nens són una font d'energia, ja que els donen a les persones grans una alegria constant i moltes vegades és la solució per a perdre aqueslla solitud que tenen, ja que amb els nens/es tenen una vitalitat molt diferent que amb qualsevol altra persona d'edat més madura.
ResponderEliminarÀngels, molt bon punt de vista! La veritat és que a qui no li fa gràcia un nen petit? Sempre treuen una rialla, i a la gent gran pot ser els hi falta aquesta vitalitat d'infants que tu dius, per això la teva idea es molt bona, seria una bona combinació!
EliminarGràcies per la teva aportació i la teva visita la blog!